A petició vostra iniciaré una sèrie d’articles relacionats amb les energies renovables, intentant cobrir tots els tipus d’energies, però serà inevitable que em centri en l’energia solar fotovoltaica, que és la que més conec.
El marc normatiu que regula a Espanya la producció d’energia elèctrica en règim especial, és a dir, la producció d’energia elèctrica per part d’empreses no vinculades (directament) amb les companyies distribuidores elèctriques (instal·lacions de cogeneració, eòliques, geotèrmiques, solars fotovoltaiques, solars termoelèctriques…), gira entorn del Reial Decret 661/2007 que desplega, concreta i ordena tot allò que havia anat apareguent a finals dels 90 i que està englobat dintre del PER 2005-2010 (Plan de Energías Renovables 2005-2010). Aquest R.D. fixa les bases de retribució que han permès el gran desenvolupament energètic a partir de fonts d’energia renovables a l’estat espanyol, perquè, no ens enganyem, produir energia a partir de fonts renovables només és rentable avui en dia si aquesta producció està subvencionada. Però aquesta subvenció és la que ha facilitat la investigació de noves tecnologies i materials per a l’aprofitament d’aquestes fonts d’energia. Amb posterioritat a aquest R.D. es publicà el R.D. 1578/2008, que regula específicament les instal·lacions fotovoltaiques (degut a que en 2007 ja es van assolir i sobrepassar els objectius previstos en el PER 2005-2010), i més recentment es publicà el R.D. 6/2009 que regula la resta d’instal·lacions de producció en règim especial. En posteriors articles comentaré els perquès d’aquests R.D.
L’aposta per les energies renovables i l’estalvi energètic és clara. El 2006 es va aprobar el Codi Tècnic de l’Edificació, que regulava tots els aspectes tècnics a complir per qualsevol edificiació, en el que es dedica un capítol sencer a mesures d’estalvi energètic d’obligat compliment per a qualsevol edificació realitzada amb posterioritat a l’entrada en vigor del codi tècnic. Una mesura d’estalvi energètic que afecta directament a les energies renovables és l’obligatorietat (depenent d’uns condicionants de superfície i ús de l’edificiació) d’instal·lar elements captadors d’energia solar tèrmica i/o fotovoltaica.
Aquesta taula, extreta de la web de la Comisión Nacional de Energía (http://www.cne.es/) ens dona una visió de la distribució de la procedència de l’energia elèctrica a la península.
S’entén com a producció neta aquella energia neta (restant-li les pèrdues produïdes en la generació) generada per les fonts convencionals d’energia (hidroelèctrica, nuclear, carbó, gas natural i fuel-oil) no subscrites al règim especial que estableix el R.D. 661/2007.
Per entendre aquestes dades, explicaré a grans trets com funciona la generació elèctrica de l’estat (que es pot extrapolar a qualsevol altre país):
Es parteix d’una energia elèctrica de base (està disponible les 24 h del dia, els 365 dies de l’any) generada per les centrals nuclears, que és suplementada segons l’hora del dia i/o l’època de l’any amb les centrals de suport (les tèrmiques convencionals, de gas, fuel o carbó, amb un temps de resposta d’unes 8 hores). La regulació exacta entre el consum i la generació (ja que l’energia generada s’ha de consumir en un sistema elèctric no es pot emmagatzemar) es fa a través de les centrals hidroelèctriques, que tenen un temps de resposta molt baix, el que els permet amotllar-se a la corba de demanda de cada instant.
Treballant amb l'anterior taula, he obtingut aquesta altra en la que es veu la contribució en percentatge de cada tipus d'energia en el global de l'estat.
Així doncs, la contribució dels combustibles fòssils altament contaminants (carbó i fuel) ha anat disminuint enfront dels combustibles fòssils més nets (gas-natural), alhora que la contribució de les energies en règim especial ha anat en augment.
Una altra dada significativa, és el canvi de tendència en quant a la dependència energètica de l’estat; fins l’any 2003, Espanya era importador d’electricitat, passant a ser exportador del 2004 en endavant i amb una clara tendència a l’alça.
Aquests dos gràfics ens permeten veure de manera més entenedora el que s’indica en les taules anteriors.
Aquest és doncs, el panorama energètic espanyol. L’aposta per les renovables és clara, però està subjecta a contínues revisions degut al marc tarifari especial que les empara, no oblidem que les primes per injecció d’energia produïda estan garantides durant 25 anys).
